El nucli de Vallferosa és un lloc realment especial. És un lloc de silenci, natura, bellesa i calma; de memòria, records i història. Resta amagat entre boscos espessos de roures, alzines, pins i arbustos, i potser és aquest el motiu que fa d’aquest espai un lloc tan idíl·lic. Un lloc únic a Catalunya on sembla que el temps s’atura. Vallferosa, la gran desconeguda que amaga dins seu un gran tresor, una part important de la història del nostre país.
El conjunt arquitectònic de Vallferosa està format per tres elements arquitectònics importants: la Torre de Vallferosa, el Poble i l’Església de Sant Pere.
La Torre de Vallferosa representa un dels tresors arquitectònics més importants de Catalunya. És un edifici imponent, amb planta circular, de 33 metres d’alçada i 13 de diàmetre. Datada fins fa poc al segle X, època del repoblament cristià de les terres reconquerides als sarraïns; els últims estudis arqueològics de datació per radiocarboni, encarregats per la Generalitat, la daten al segle VIII. Aquest descobriment augmenta el seu valor i singularitat, situant-la en època encara de domini i administració musulmana.
Es tracta d’una torre de planta circular, constituïda per un mur interior i un altre exterior. Té 4 nivells i terrassa, una sitja, una cambra de combat, dues línies de cadafals, merlets de coronació, i inclús té una latrina. La construcció està feta amb morter de calç additivat amb ou de gallina i carbohidrats. Segons sembla, les dues torres estan fetes en una mateixa fase constructiva. Cada anella que s’anava aixecant, servia com a encofrat perdut per aixecar l’altra. L’exterior de la torre està arrebossat amb una tècnica que ha contribuït al seu magnífic estat de conservació, i que recorda les construccions islàmiques.
L’Església de Sant Pere de Vallferosa, als peus de la Torre, és un temple d’estil barroc, de mitjan segle XVII. Està formada per una nau rectangular, antigament coberta amb volta de canó, i de la qual només se’n conserven els arcs feixons. El temple té capelles laterals a banda i banda, cobertes amb volta d’aresta i maons. Entre les dues capelles laterals del costat dret hi havia el sarcòfag dels Brull, els senyors de Vallferosa; actualment el sarcòfag es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
El campanar està integrat a la façana principal i culmina amb un espai amb quatre finestres d’arc peraltat on hi havia antigament la campana, anomenada Rosa. Actualment, la parròquia del poble de Vallferosa és Santa Maria de Sa Serra, situada al costat de la carretera LV-3005b. No obstant això, els veïns de Vallferosa mostren, any rere any, l’estima a Sant Pere de Vallferosa i hi celebren, al mes d’abril, la Festa de Sant Marc i Santes Creus.
El nucli de Vallferosa actualment es troba en ruïnes. Sembla que estava format per tres cases: la Rectoria, cal Teuler (fonda on es cuinava la caça que hi portaven els caçadors) i cal Vilalta. Va estar habitat fins als volts de l’any 1939, moment en què el front de la Guerra civil arribà a Vallferosa i la última família que habitava el poble es traslladà a una masia de la zona.
Actualment el poble de Vallferosa el formen una vintena de masies que pertanyen al municipi de Torà, al Solsonés.
© Amics de la Torre de Vallferosa, 2024